La Casa on les il·lusions són gegants

La Casa on les il·lusions són gegants

domingo, 1 de febrero de 2015

sábado, 16 de agosto de 2014

A grans mals... fàcils solucions.

La dita ens recorda que a grans mals grans solucions, en aquest cas fins i tot molt més fàcil que tot això: a grans mals… fàcils solucions.

El passat 26 de juliol els Gegantons del Casal sa Casa d’es Poble de Maó visitarien les Festes de Sant Antoni Abad, A Fornells. La passejada dels gegants transcorreria sense el més mínim incident, tot el contrari, amb la acostumada animació que caracteritza a les festes de la vila marinera. El susto arribaria un cop acabada la festa dels gegants i en moment de portar de nou les enormes figures fins a Maó, en que els geganters s’en donarien compte de que a la gegantona  na Gràcia “li penjava un braç”.
Possiblement la ferida fos de més estona, però que al anar amb el vestit a sobre que la tapava, no es faria evident fins a trencar-se del tot.

És així que una trucada del Cap de Colla a “la Casa de les Il·lusions gegants” activaria el pla d’emergència amb bandera vermella i sirena.

Com hem comentat al principi, la cosa tindria fàcil solució. Qui no coneix o te la suficient experiència en el tema d’arranjament de gegants un braç trencat per la meitat pot ser algo molt greu, per a qui ja en ha vistes de tots els colors ja s’ho prendria amb sang més freda i mans a la obra...





Hem de dir que els Gegants de Sa Casa d’es Poble de Maó en algunes de les seves parts en el seu moment van ser creades amb materials bastant febles. És així que el braç trencat era únicament la extremitat tallada en porexpan, suro blanc, i una fina capa de cartró a sobre. Tot i que la forma era correcte la seva consistència no presagiava que pogués ni tan sols durar tant com ho ha fet.

La solució començaria, com en altres ocasions i sempre de manera obligatòria, per assegurar que la cura fos efectiva, el netejar al màxim la ferida. Lo següent es posaria a l’interior del braç un  parell de nervis de fusta, abans de ajuntar de nou les dues parts; recobert de nou el braç ja amb algunes capes de cartró pedra, i una imprimació de pintura per a deixar la cosa “com si res hagués passat”.


No és estrany que sigui a l’estiu quan més accidents com aquests sorgeixen , doncs és quan els gegants són més al carrer i per dit motiu, la casa de les il·lusions gegants, la clínica per a gegants que existeix a la Ciutat de Maó, no fa vacances ni tan sols durant el mes d’agost, que en ocasions és quan més feina hi arriba.

www.gegantsmao.menorca.es

martes, 24 de junio de 2014

Sa amigueta d'en Miquelet es Salero

Primavera 2014
En Miquelet es Salero d’aquí a pocs dies complirà els 14 anys, que tot i no ser tota una vida, ni tan sols molts anys; és aquella edat en que els joves ja volen anar a ses festes amb els amics. Prou fillets hem conegut que tenint un desespero per anar amb els gegants en fer aquesta edat un dia els deixem de veure. De fet en Tomeu i na Guida, els seus tutors legals, ja l’any passat ben qualque dia el van haver d’estirar per que no faltés a les actuacions.

En Miquelet es Salero ja és un al·lot gros (o almenys ell s’hi sent) i ja vol anar a ses festes sol, o més ben dit amb els amics, o millor encara “amb una amigueta”.

El projecte de la amigueta d’en Miquelet es Salero és conjunt entre la Colla de Geganters de Maó i la Residència geriàtrica del C.I.M. a Maó. Aquest consisteix en la construcció d’una gegantona, la que acompanyarà en totes les actuacions a n’en Miquelet es Salero.




La tasca, en la seva primera fase, es va iniciar el passat mes de març. La persona responsable de la seva creació és la  mateixa que ja porta dues dècades fent el manteniment dels Gegants de Maó i també d’ altres figures gegantines de l’illa; però en aquest cas es pretén que també hi participin en la seva construcció els mateixos habitants de la Residència, que ja han començat a ajudar al constructor, tan en l’assessorament de com volen que sigui la seva geganta com en la pràctica, treballant conjuntament al seu costat.

Un cop acabada, la nova figura medirà 215 Cm i no superarà els 12 kilos de pes, doncs serà per a ser portada per fillets d’entre 7, 8... anys. Representarà a una filleta de la mateixa edat d’en Miquelet però ben moderneta i amb una vestimenta actual com la que porten les jovenetes avui.

La amigueta d’en Miquelet es Salero serà propitat de la Residència Geriàtrica, a la que representarà en totes les seves sortides al carrer, de fet de manera simbòlica serà la neta de tots els residents al centre.





En la fase d’aquest any s’ha treballat en la construcció del bust. Principalment la tasca s’ha fet al taller del constructor Miquel Villalonga de Maó, però els dissabtes a la tarda la tasca s’ha anat traslladant al saló de la Residència Geriàtrica on les seves residents han pogut en estones ajudar tan en el modelat del fang com en el rellenament dels motlles d’escaiola i fins i tot ja han donat una primera imprimació de pintura. Ha estat així que una de les activitats del centre aquesta primavera ha consistit en veure com es fa un gegant a l’hora que també poder participar de la seva construcció.

En aquests moments la tasca està parada, doncs l’estiu no és temps de fer gegants, si no de ballar-los, i passat l’estiu ja es culminarà la tasca, amb la creació del tronc, braços i mans, les estructures de fusta i els vestits, dels que les mateixes residents a la Residència ja estan parlant de colors i formes que elles mateixes lis donaran.

La amigueta d’en Miquelet es Salero es pretén que pugui ser presentada durant la primavera del proper any 2015, de moment sols es un projecte que ja és començat i del que ja se n’està parlant.

lunes, 23 de junio de 2014

Un taller de cap-grossos a la Residència Geriàtrica de Maó

Primavera 2014
Com hem comentat en alguna altre entrada, la casa de les il·lusions Gegants, és oberta des de fa ja dues dècades, i és on es treballa en el manteniment dels Gegants de Maó en Tomeu i na Guida, altres gegants menorquins i fins i tot es creen figures noves que amb el temps arrelen com a part de la nostre festa. Tot i així el taller és obert, a no ser per alguna urgència que sempre en surt alguna, principalment a l’hivern, doncs a l’estiu els gegants és quan ja estan ben aclarits per a sortir a ballar a les festes dels pobles. És per dit motiu que fa pocs dies els membres del grup de manteniment i creació de la Colla de Geganters de Maó van recollir les eines, van granar el taller i van canviar les bates de feina per l’uniforme de geganter.

Com en aquest blog del que parlem és del que fem al taller, us narrarem l’últim projecten en el que s’ha treballat durant la ja passada primavera: “un taller de capgrossos a la Residència Geriàtrica de Maó”.






No era la primera vegada que els monitors treballaven en un taller de capgrossos, ja ho havíem fet fa més d’una dècada a la Associació de Veïns de la Plaça Eivissa de Maó, però en aquesta ocasió no es va fer precisament amb fillets, si no amb les persones residents a la Residència Geriàtrica del C.I.M., a la Avinguda j.A.Clavè de Maó. Estem parlant de persones que la majoria d’elles sempre han vist els gegants, però que per motius de la edat actualment ja no lis és possible rodar darrera ells durant les Festes de Gràcia. Per dit motiu a part de la visita anual que es fa amb els gegants cada any al centre, aquest any també es va voler fer el taller, per que poguessin conèixer de ben aprop les tècniques i els materials amb que es pot crear un gegant. No cregueu que estem parlant de una conferència ni res semblant, estem parlant de una activitat totalment pràctica on els participants van poder crear la seva pròpia comparsa de cap-grossos.

El taller s’inicià el mes de març, quan el solet ja començava a entrar algo tímid per les vidrieres de saló de la residència, on a sobre de les taules les senyores ( la participació ha estat 100% femenina, sense que en cap moment es planifiqués així) el primer dia es van omplir unes enormes bosses de fems de mides comunitàries amb bolles de paper de diari, que quedarien ben pitjades a l’interior, per que vista la forma des de defora pogués aparentar algo similar a un cap... . en sessions posteriors, sempre els dissabtes a la tarda entre les cinc i mitja i aproximadament a les set (alguns dies acabàvem abans i altres haguérem continuat fins hora de sopar) aquelles enormes bolles de plàstic negre es van anar recobrint a sobre amb capes i més capes de paper de diari, aferrades amb el millor pegamento del mon “la pasta de farina”. Es van afeixir les fraccions a sobre els enormes caps, les orelles, el nas, els ulls... passades les setmanes  i un cop tot aixut ja sols quedava, quasi l’últim dia, treure tots els diaris de dins i ja tenim el cap-gros amb la forma i buit per dins.







L’últim dia, el més esperat, els tres capgrossos es van pintar amb els colors més divertits, es va advertir que aquell dia faríem pintura per tot i així va ser, la festa de pintar aquells capgrossos  en els que s’havia treballat prop de quatre mesos.

El taller ha estat coordinat per Miquel Villalonga Coll, la persona responsable del taller dels geganters, però sempre ajudat per altres membres del grup que en diferents dies han vingut a ajudar i participar. El resultat un cop amb els tres capgrossos acabats ha estat  millor de lo esperat, tenint en compte que tota la tasca ha estat feta per persones que amb suficients anys viscuts era la primera vegada que treballaven amb aquests materials, i un cop contemplada la obra els mateixos residents al centre es van poder sorprendre del que havien estat  possible crear amb la coordinació de qui compta amb la experiència, però lo més important amb la il·lusió de seguir creant es tingui la edad que es tingui.

Per part dels geganters que van participar en el taller, sempre hem contat com el nostre combustible són les rialles dels més petits quan anem a les festes, però en aquest cas és la satisfacció de haver fet algo important, algo molt gran, haver compartit unes jornades amb qui s’ho mereix tot, els nostres majors. 




domingo, 22 de junio de 2014

Els Gegants d'es Mercadal, com a nous!

Desembre 2013 - Abril 2014
El taller de creació i restauració de la Colla de Geganters de Maó “la casa on les il·lusions són gegants” és una d’aquelles cases màgiques on sempre hi ha llum, on sempre hi ha gent treballant, on les il·lusions mai paren de existir i fer-se grans.
Comentàvem en altres articles com van ser varis els anys en els que es va treballar en la restauració d’en Tomeu i na Guida, els històrics Gegants de la ciutat, i com just acabada la tasca es va iniciar la construcció dels Reis Mags Gegants de Maó. El cas és que un més de desembre del 2013 va quedar enllestit el Rei Gaspar que completava la comparsa i als pocs dies es començava a treballar en la restauració integral d’en Martí i na María, els Gegants d’es Mercadal, que feia setmanes que esperaven a la porta, a que la taula del quiròfan quedes lliure. El nostre quiròfan te llista de espera!.
El projecte de la restauració integral dels Gegants d’es Mercadal en Martí i na Maria arriba per una iniciativa conjunta entre la Colla de Geganters i l’Ajuntament d’es Mercadal. El motiu no és altre que aquest any 2014 les dues grans figures representatives del poble del centre de l’illa compleixen 35 anys i el pas del temps no perdona a ningú. A això hi hem de sumar el fet de que dites figures en el seu moment van ser creades amb una construcció molt bàsica, utilitzant la fàbrica que els va crear uns materials excessivament febles que no lis garantien una llarga vida sense haver d’estar-hi actuant de manera pràcticament continuada. Un altre motiu de la intervenció és que s’havien de corregir alguns detalls que, si be fa alguns anys passaven gairebé desapercebuts, al dia d’avui a la gent li agrada contemplar als gegants en tots els seus detalls i en el cas d’els Gegants d’Es Mercadal en alguns punts, com és el cas de les formes dels dits i les ungles, les formes eren imperfectes i poc definides.
No direm que a n’en Martí i na María no s’els hagués intervingut mai (de ser així simplement ja no existirien). Tot i així fins el moment no s’havia actuat de manera global i en la seva totalitat, és a dir atacant el problema de rel, entrant dins cada una de les parts de la figura i reforçar-les en la seva totalitat, aplicant el material necessari per a garantitzar-lis una estabilitat i estat de conservació similar a altres figures de la seva espècie.



En Martí i na María van entrar a taller just començat el mes de desembre del passat any 2013, aprofitant el pont de Tots Sant. En la primera fase, la que va finalitzar fa poques setmanes, es treballaria amb els bustos i les mans.
La persona encarregada de la tasca seria Miquel Villalonga Coll, constructor i restaurador responsable des de fa dues dècades dels Gegants de Maó i també d’altres figures gegantines de l’illa de Menorca; una de les persones principals que va treballar en la construcció del nan en Miquelet es Salero o en la restauració integral d’en Tomeu i na Guida entre moltes altres.
El passat més de desembre, un cop amb els Gegants d’es Mercadal al taller, el primer que es va fer va ser decapar les quatre mans, eliminant pintures, macilles i restos de restauracions anteriors, que en el cas d’acumular-se unes a sobre de les altres en lloc de donar consistència el resultat resultava el contrari del desitjat. Cal dir que els Gegants d’es Mercadal no contaven amb cap restauració fruit de alguna caiguda a sobre, però si amb petits arranjaments fets amb paper de diari i macilles i també amb diverses capes de pintura sobreposades. Un cop amb les mans completament netejades seria el moment de la redefinició de les formes que en el moment de la construcció havia resultat de manera imperfecte. És així que utilitzant pasta de paper i amb moltes hores de rodar la dremel es van aconseguir arribar a les formes desitjades fent que per exemple en el cas de les mans d’en Martí, una sèrie de tres dits que no gaudien de separació entre ells renaixessin com a membres independents i delimitats o que tots aquests que fins el moment sols es podien apreciar les  ungles per els tons de pintura a partir d’aquell moment ja fossin formes definides i en relleu.
Després de setmanes de treball i amb les mans reforçades i re definides ja sols quedaria donar-lis una petita capa de macilla plàstica per a fer les formes encara més fines i una petita imprimació de pintura blanca per a facilitar la tasca de l’artista que els havia de donar els tons definitius.



Començant a actuar en els bustos el primer que ens trobaríem seria en que aquests en moltes de les seves parts bastava amb pitjar un poc el dit a sobre per que aquestes es deformesin, fruit d’un material insuficient en el moment de la construcció afeixint, que el cartró al ser un material tan feble la sola humitat o pressió continuada sobre una part (per exemple viatjant tombats en un camió) fa que aquest perdi consistència i amb el pas del temps ja no compti amb la duresa desitjada.
El primer bust en pujar a la taula de operacions va ser el de la geganta na María. Aquesta estava amb tota la part dels cabells que cimbrava de sols tocar-la o del clatell i part entre barbeta i pits completament molles pel pas del temps. El procés va ser el de descapar completament el bust, eliminant diferents capes de pintura (i comprovant que no sempre havia tingut per exemple el mateix color d’ulls) i descobrint el que hi havia, com que en algun cas hi havia algun cop reparat com es va poder en el seu moment. Per a conservar la fesomia de la cara lo millor era desmuntar el bust de sobre la seva base de fusta i així poder actuar des de dins, reforçant amb cartró pedra tot l’interior, afeixint les capes que pot ser en el moment de la construcció, fa trenta cinc anys, li van mancar. Arribant a aquesta fase hem de dir que si be havia que afegir material en cap moment es podia eliminar el deteriorat, doncs una figura antiga de poder ser  ha de conservar el 100% d’ella mateixa, aquí el que havia que fer-se era reparar i en el moment de reforçar, afegir, s’havia de fer amb molta cura i tot ben calculat ,doncs de arribar a donar un pes innecessari als caps aquests no sols farien pesar més la resta de la figura, si no que fins i tot podrien desequilibrar el conjunt, dificultant en extrem la tasca del geganter.
El material utilitzat seria el cartró pedra, doncs el pensament és de que tota figura ha de ser restaurada amb els mateixos materials amb els que havia nascut. Reconstruït tot l’interior del bust ja sols quedava clavar-lo de nou a la base de fusta i començar a treballar amb l’exterior. En aquest cas cuidant sempre no deformar cap part (ens referim que no passes que per a reforçar el nas aquest perdés la seva forma original) i aplicant el mínim material però a l’hora asegurar que la tasca fos de les que duren molts anys. Novament una fina capa de macilla i una primera imprimació donarien el bust na María per a punt d’entrar a la secció de pintura.



En el cas del bust del gegant en Martí, no explicarem gran cosa, doncs la tasca seria idèntica a la feta sobre el bust de la seva companya. La de neteja de cara, reforçament integral de l’interior i fer fines unes fraccions que a força de diferents capes de pintura sobrepostes en aquest moment ja podien ser millorades.
Amb mans i bustos totalment restaurats, arribaria la primavera (després de quatre mesos de feina) , doncs estem parlant de tasques molt laborioses i sempre fetes en les estones lliures de qui es pren la tasca de la construcció i restauració de gegants com a una passió, però que també ha de complir amb una jornada laboral aliena al mon dels gegants. Durant el mes d’abril l’artista Xiscu Mora Laforet, suficientment experimentat en la pintura de figures de mida XL, seria qui aportaria a n’en Martí i na María els tons de cara i mans amb els que avui llueixen.
La restauració d’en Martí i na María tot i així no és conclosa i per aquest any 2014, un cop acabades les festes d’estiu, queda la intervenció sobre braços i tronc, destacant en aquest cas que si be són les parts que no es veuen un cop amb la figura vestida, són de les que en pitjor estat es troben i que més feina donaran a la fàbrica de les il·lusions gegants.